Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 2.926
|
181.
Pronúncia de h (hac) / Apostrofació davant de h (hac)
Font
Fitxes de l'Optimot
La h o hac no se sol pronunciar en català i en la majoria de casos només té valor etimològic, per exemple: haver, hivern, home, hora, hospital; adherir, àdhuc, alhora, filharmònic, inhalar, subhasta, tothom; ahir, prohibir, vehicle; Homer; Horta.
Hi ha excepcions, però. Es pronuncia h aspirada [...]
|
|
182.
Pronunciació o emmudiment de la erra a final de mot
Font
Fitxes de l'Optimot
En tots els parlars, llevat de la major part del valencià, la erra gràfica final dels mots aguts no se sol pronunciar encara que vagi seguida de la marca de plural -s. Per exemple:
clar, clars (pronunciats cl[á], cl[á]s, però clara, clares, claror, pronunciats amb erra simple)
sopar (pronunciat [...]
|
|
183.
Pronunciació oberta o tancada de la e de certs mots
Font
Fitxes de l'Optimot
Hi ha casos en què la vocal e presenta alternança pel que fa a la pronúncia oberta o tancada segons els parlars.
En gironí i en part del valencià meridional, la e tònica de la terminació -ència es pronuncia tancada. Per exemple: absència, conferència, referència.
A més a més, en gironí es [...]
|
|
184.
Règim verbal de annexar / Concordança de l'adjectiu annex
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb annexar significa 'adjuntar una cosa a una altra de manera que aquella depengui d'aquesta, li serveixi de complement' i és transitiu. Per exemple:
Us annexem les fotocòpies dels certificats corresponents.
Amb aquest mateix significat es pot fer servir l'adjectiu annex amb verbs com [...]
|
|
185.
Separació a final de ratlla de 'tg', 'tj' i 'tx'
Font
Fitxes de l'Optimot
Els grups tg, tj i tx s'han de separar a final de ratlla.
Per exemple, el mot metge se separa met-ge i no me-tge; el mot pitjor se separa pit-jor i no pi-tjor; i el mot fletxa se separa flet-xa i no fle-txa.
[...]
|
|
186.
topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma de Castella-la Manxa
Font
Fitxes de l'Optimot
La forma per designar l'origen corresponent a la Comunitat Autònoma de Castella-la Manxa és de Castella-la Manxa.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma de Castella-la Manxa són els següents:
Albacete: d [...]
|
|
187.
topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma de La Rioja
Font
Fitxes de l'Optimot
La forma per designar l'origen corresponent a la Comunitat Autònoma de La Rioja és de La Rioja.
El gentilici de la província i la capital de província de la Comunitat Autònoma de La Rioja és el següent:
Logronyo: logronyès -esa
[...]
|
|
188.
'guanyar per' o 'guanyar de'? / 'perdre per' o 'perdre de'? / Verbs amb complement de mesura
Font
Fitxes de l'Optimot
Els verbs guanyar, perdre i algun altre, com per exemple superar o vèncer, accepten un complement introduït amb les preposicions per o de, que expressa la mesura en què es guanya o es perd. Per exemple:
El concursant ha perdut de dos punts.
El nostre equip ha guanyat l'altre per cinc a dos.
El [...]
|
|
189.
'gust a' o 'gust de'? / 'olor a' o 'olor de'? / 'pudor a' o 'pudor de'?
Font
Fitxes de l'Optimot
gust de
olor de
pudor de
Per enllaçar els complements dels noms que tenen a veure amb les percepcions i sensacions la preposició adequada és de: gust de, olor de, pudor de, soroll de, remor de, so de. Per exemple:
Aquest pastís té gust de llimona.
Sento olor de roses.
Fa pudor de cremat.
No [...]
|
|
190.
Ús de l'article davant de noms de festivitats: el Sant Joan o Sant Joan? / Preposició en noms de festivitats: al Nadal o per Nadal?
Font
Fitxes de l'Optimot
El mot Nadal i altres noms de festivitats com ara Cap d'Any, Sant Joan o Sant Jordi, quan indiquen una localització temporal (amb el significat de 'al voltant de', 'dins un període de temps'), no duen article i generalment van introduïts per la preposició per. Per exemple:
No sé què voleu fer [...]
|
